El Bisbe

Per entendre l’obra de l’abat Oliba convé situar el context històric de forma adequada, fent un petit repàs a la història. L’abat Oliba era besnét del comte Guifré el Pilós, i és precisament a partir d’aquesta figura que el territori va començar a canviar fins convertir-se a la realitat que va trobar l’abat, tot analitzant els tres pilars de la societat medieval: organització política, eclesiàstica i els monestirs.

Quan Guifré rep al seu càrrec els nous territoris de Catalunya, es troba amb el fet que els seus dominis estan disposats de manera que encerclen un ampli territori central esdevingut “terra de ningú”, les comarques d’Osona i Bages.

Anteriorment aquest territori no tenia massa importància, però ara cal establir una línia de comunicació directa entre Barcelona i Cerdanya, i assegurar-li una frontera sòlida per defensar-la dels musulmans, que serà la que formen els rius Llobregat, Cardener i Segre mitjà, permanent durant segles.

La zona permet la repoblació, ja que existeix una gran extensió despoblada abans d’arribar a la frontera sarraïna. Tot això bé causat per la Revolta d’Aissó, ocorreguda entre el 826 i 827, a la Plana de Vic. Un cop controlada la revolta, la zona queda arrasada i deshabitada. Ja com a comte de Barcelona – Girona, Guifré s’encarrega de la repoblació del Ripollès, la Plana de Vic, les Guilleries i el Lluçanès, a partir del 879. En poc temps ja hi ha establertes les estructures jeràrquiques civils i eclesiàstiques (tribunals jurídics, parròquies, castells termenats) en funcionament tant al Ripollès com a la Plana de Vic.

El segon pilar és l’organització l’eclesiàstica. Mentre es duu a terme la repoblació, es consagren diverses esglésies i monestirs i s’instal•la un nou bisbat a Vic, depenent de l’arquebisbe de Narbona fins que té prou prosperitat i autonomia com per tenir un bisbe propi cap al 887.

Finalment, el tercer pilar, els monestirs. Arran l’enfortiment del poder comtal, esdevé la fundació de diversos monestirs: Eixalada-Cuixà, Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Dos d’aquests monestirs, Cuixà i Ripoll, estaran sota la direcció de l’abat Oliba.

La figura de l’abat Oliba ha arribat als nostres dies com a persona cabdal per la cultura catalana. Aquest fet és degut a que va ser una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps. Fent ús del càrrec que tenia, ho va aprofitar per realitzar nombrosos viatges, no sols a la Catalunya de l’època, sinó per Europa en llocs com Narbona, Roma o Llombardia. Aquest contacte per diferents àmbits europeus va possibilitar que a través de la figura de l’abat Oliba arribessin nous corrents i idees representats sobretot pel romànic, estil arquitectònic del qual va ser un gran impulsor pel territori català. Igualment, en el retorn d’aquests viatges molt sovint l’acompanyaven artistes, tècnics i mestres l’obra llombards que posà al servei de les seves construccions.

Així doncs, es considera l’abat Oliba com introductor de l’arquitectura romànica a Catalunya. Sota la seva direcció, els mestres d’obra que el van acompanyar al retorn dels diferents viatges van aportar elements com les voltes de canó, les cúpules, els arcs llombards o els campanars, que va introduir com a novetats arquitectòniques del moment. Alguna de les obres més destacades les quals va ser ell impulsor són:

• En el decenni 1025-1035, l’abat Oliba fundà el monestir de Montserrat. El va annexionar a Ripoll i va enviar a Montserrat monjos de Ripoll.
• Va dirigir les obres de la basílica de Santa Maria de Ripoll, considerada com una de les joies del romànic i consagrada l’any 1032.
• Igualment va ser un dels partícips de l’endegament del Priorat de Manresa, al 1020; Casserres, al 1039 i Cardona, al 1040.
• També va aportar a diferents edificacions romàniques elements com els esmentats voltes de canó, cúpules, arcs llombards o campanars presents a Vic, Ripoll, Cuixà, Sant Miquel de Fluvià, Casserres, o les criptes de Cuixà, Cardona, etc.

La importància de l’abat Oliba en el monestir de Ripoll és realment remarcable. Va convertir el monestir de Santa Maria de Ripoll en un centre intel•lectual de primer ordre.

La seva gran tasca cultural va significar que a la seva mort, al 1046, el total de còdexs amb que comptava l’escriptori havia augmentat fins a 982. S’hi copiaren llibres diversos: música, matemàtiques, homilies, etc… i, com element estrella, les tres grans Bíblies.

La relació de l’abat Oliba amb el Monestir de Sant Joan de les Abadesses no va ser directe, ja que pertanyia a una ordre femenina, però si que resultà molt important pels fets que se’n derivaren: la desaparició de la comunitat femenina de Sant Joan i la creació del bisbat efímer de Besalú.

Al 1017 es produí la fi de la comunitat femenina a Sant Joan de les Abadesses. L’abat Oliba va ser un dels personatges que va presentar una acusació al Papa Benet VIII dient que l’abadessa i les monges feien ús d’una conducta immoral i escandalosa.

Un cop es reconquereix Osona i es torna a establir el bisbat, el nomenament del bisbe Oliba el situa en el número nou, pel que fent comptes l’abat Oliba esdevé el 15é bisbe de Vic. El càrrec que ostentava de bisbe era el que li permetia exercir d’autoritat religiosa més enllà de l’àmbit d’influència del monestir.

Un punt a remarcar del seu pas com a bisbe de Vic són els nombrosos edificis religiosos que va impulsar en el territori del seu bisbat, igual que com abat. Per aquest motiu, el romànic del Ripollès està estretament lligat al d’Osona.

Durant els segles IX-XII tant la ciutat de Manresa com la comarca del Bages van patir els devastadors atacs intermitents dels sarraïns.

Llavors el que calia era una restitució de la ciutat, cosa que es va fer amb la mediació de la comtessa Ermesenda, vídua del comte Borrell i mare de Berenguer Ramón I, la qual, un cop arribada a Manresa en companyia del seu fill i de l¹Abat Oliba, que confirmà, conjuntament amb els seus acompanyants, la dotació de l¹esglèsia de Santa Maria de Manresa, la recuperació de la ciutat i la repoblació del seu terme.

Són nombroses les novel.les i poemes que basen el seu relat en el món medieval i també en la figura d’Oliba. Algunes de les recomanacions a continuació:

• Canigó, de Jacint Verdaguer
  Poema èpic de 1886 que constitueix un dels poemes clau de la Renaixença catalana. Consta de més de quatre mil versos en dotze cants i un epíleg. El tema és el del naixement de la nació catalana a les valls pirinenques a l’època carolíngia.Aquesta història, en la qual apareixen també elements mitològics, conté una descripció geogràfica del Pirineu català, que es desenvolupa a través de la figura mítica del Comte Tallaferro (germà del bisbe i abat Oliba), un valent i ferotge lluitador contra els sarraïns.
• Les armes de la llum, de Jesús Sánchez Adaliz
  Sánchez Adalid ens presenta un gran fris narratiu que recrea, amb agilitat i destresa, la Catalunya de l’agitat inici del segon mil·lenni: la vida als castells i campaments guerrers, les peculiars relacions entre nobles i clergues, la rica cultura monacal, els costums quotidians, l’amor, la guerra, la por i la valentia.Sempre als fascinants escenaris d’una terra singularment bella i agresta, però també fèrtil i poblada de lluminoses ciutats: Barcelona, Girona, Seu d’Urgell, Vic, Solsona, Besalú, Berga, Manresa, Tortosa, Lleida; i de grans monestirs que irradien la seva influència: Santa Maria de Ripoll, Sant Cugat, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere de Rodes, Sant Martí del Canigó.Una figura crucial és Oliba, fill dels comtes de Cerdanya i Besalú, que l’any 1002 renuncia a la seva herència per fer-se monjo. Enmig de la confusió i la violència, sorgeix un home que, amb el seny i la saviesa que el caracteritzen, aportarà llum, i descobrirà quin és el veritable tresor, que és de naturalesa espiritual.Les armes de la llum ens regala un viatge clar i anímic envers el sorprenent món medieval de Catalunya, en què es creuen i es barregen herois de ficció i protagonistes històrics, en l’epopeia d’una terra que lluita per la seva llibertat i anhela regir el seu propi destí.
• Petita història del bisbe i abat Oliba, d’Antoni Pladevall.
  Aquesta obra dirigida a nens i nenes, narrada de forma amena i rigorosa, ofereix un recorregut per la vida del comte de Berga i fundador del monestir de Montserrat al segle XI, l’abat Oliba. El text va acompanyat de les il·lustracions a tot color de Pilarín Bayés.
• L’últim abad, de Martí Gironell
  “Germans! -va anunciar de manera solemne Frigola, visiblement desencaixat-. Us haig de comunicar una notícia que no hauria volgut mai haver-vos-la de referir, i menys en aquests termes. Tots sabeu que avui esperava la visita de l’abat de Breda, el pare Bernat de Josa. -Va fer una pausa per agafar aire abans d’acabar la frase, però tots els gestos eren premonitoris. Va empassar saliva-. L’han trobat… mort, a prop del monestir…”.És la primera d’un seguit de morts violentes a les quals s’haurà d’enfrontar l’últim abat de Sant Benet de Bages, Pere Frigola. Una conxorxa orquestrada pel rei de Castella i la Congregación de la Observancia de Valladolid amenaça de posar en perill els monestirs catalans, que s’uneixen per resistir l’embat imperialista.
  Novel.la història inspirada en el Monestir de Sant Benet de Bages