CONSTRUCCIONS I MOSTRES D’ART RELIGIÓS DEL PERÍODE ROMÀNIC

El capitell pre-romànic procedent de l’església de Santa Maria de Manresa (s.X) actualment al Museu Històric de la Seu (Visitable diumenges de 12h a 14h)

Del conjunt de construccions pre-romàniques aixecades al Puigcardener, ateses les destruccions i refeccions que experimentà el primitiu nucli urbà, actualment ja no en queda cap rastre. L’únic vestigi que s’ha conservat és un capitell, guardat al Museu Històric de la Seu, provinent segurament de l’antiga església de Sta. Maria de Manresa, consagrada pel bisbe Jordi de Vic, en presència del comte Sunyer, durant la primera meitat del segle X, en una data compresa entre els anys 914 i 947.

Les galeries romàniques de la canònica de Manresa (s.XI) a l’interior del conjunt monumental de la Seu. (Visitable diumenges de 12h a 14h)

Dins l’àmbit de la Seu, on s’havien desplegat les dependències del monestir canonical, adjunt a l’església, resten unes galeries sobreposades, la superior de les quals és disposada a manera de pòrtic claustral i les inferiors es desdoblen en dues parets orientades a ponent i a migdia. Atesa l’estructura arquitectònica de les arcades i valorant també la composició de les bases i la decoració dels capitells, sembla coherent situar-les cronològicament dins la primera meitat del s.XI.

Vestigis de l’església romànica de Santa Maria de Manresa (s.XII) que es troben embeguts en els paraments de l’actual edifici de la Seu. (Cal accedir als baixos del claustre que es travessa actualment al accedir a la Basílica. Visitable diumenges de 12h a 14h)

Quan es bastí el temple gòtic s’aprofitaren alguns elements de l’església romànica erigida a la segona meitat del segle XII, els quals ara resten integrats dins el mur nord i part del campanar de l’actual edifici. Tot i que aquestes restes són mínimes en relació amb la totalitat del temple, tanmateix, si hi afegim també els fonaments que s’han pogut explorar, són en realitat molt significatives, ja que ens permeten resseguir la planta i fer una reconstrucció hipotètica de l’església força fidedigna.

Portal romànic de la Seu (s.XII) emplaçat al costat del portal nord o de Santa Maria de l’actual església gòtica per davant del parc de la Seu.

Es tracta de l’element més interessant que s’ha conservat de l’antiga església romànica. Antigament era anomenat de l’Abadia i ara, atesa la seva situació, és conegut per portal dels Claustres.
Aquest portal manté una estreta relació amb els obradors de Sant Cugat del Vallès, representat per Arnau Cadell, a qui s’ha atribuït l’autoria. Cal situar-lo cronològicament a finals del segle XII.

Crist de Manresa ( segle XII). Emplaçat al Museu de Tresors de la Seu (s’obre a demanda del visitant. Cal demanar-ho a la recepció de la Basílica)

És una talla policromada del Sant Crist. Es tracta d’una imatge que representa un Crist sofrent, bo i mort, tal com semblen evidenciar el cap caigut i la posició penjant del cos que, tanmateix, contrasten amb l’horitzontalitat dels braços. El cos del crucificat apareix només cobert amb una tovallola prisada, ratllada amb barres blanques i blaves i esquitxada amb trèvols.

Portal de Santa Clara de Manresa (s.XIII) al carrer Nou de Santa Clara, 62

És un portal d’estructura plenament romànica i el seu origen cal cercar-lo a la capella de Sant Blai, documentada a partir del 1292 arran dels primers llegats fets per a aquesta capella, a la qual s’afegí posteriorment el copatronatge de Sant Llàtzer. Es considera obrat entre finals del s.XIII i principis del s.XIV tot atenent-nos als trets estilístics dels capitells que postren unes formes gòtiques incipients.

Església de Santa Maria de Viladordis (S.X al XIII) al barri de Viladordis, a uns 2km de Manresa cap a llevant (horari obertura: de 8h a 20h Tel. 93 874 13 01)

L’indret de Viladordis apareix esmentat de del 970, alternant en la documentació amb el de Vilamajor (982), fet que també es produí amb el nom de l’església, documentada des del 1020, fins que s’imposà el de Viladordis.
L’edifici respon bàsicament a una construcció romànica composta per una nau rectangular, que és capçada, a llevant, per un absis semicircular llis, centrat per una finestra de doble esqueixada monolítica. La nau és coberta amb una volta de canó de mig punt, reforçada amb arcs torals, mentre que l’àbsis és aixoplugat amb una volta d’un quart d’esfera.

CONSTRUCCIONS CIVILS DESTACADES

El Pont Vell (s.XII-XIII-XX), aixecat sobre el Cardener, és situat a l’entrada de Manresa venint de Barcelona, sota els edificis de la Cova

És un pont de característiques medievals que hom anomena Vell en contraposició amb el Nou, construït posteriorment, en el s.XIV. Aquest pont, tal com es desprèn de la seva estructura actual, és una obra complexa fruit d’un seguit de destruccions i refeccions que, bo i sumades, en determinen la configuració actual. El fet d’haver estat declarat monument nacional l’any 1931, no el deslliurà d’un darrer enderrocament per part de les forces republicanes el 24 de gener de 1939, cosa que obligà a fer-hi una radical restauració entre els anys 1960 i 1962.
Perfilat per una típica silueta d’esquena d’ase, de tradició romana, és compost per vuit arcs de mig punt adovellats que s’empetiteixen, a partir de l’arc major, a mesura que s’apropen a ambdues ribes.
Tradicionalment molts historiadors han considerat que aquest pont és d’origen romà (Baix Imperi), basant-se en les restes d’un pilar situat , aigua avall, al cantó esquerre de l’arc central, basaments que, tanmateix, s’atribueix a un pont aixecat en la segona meitat del s.X.
La reconstrucció va ser portada a terme per la Direcció General d’Arquitectura, segons un projecte de Pons i Sorolla, que també tingué cura de la refecció de la creu que li fa costat.

La Sèquia (s.XIV), construcció de 26km que va de la població de Balsareny fins a Manresa transportant l’aigua provinent del riu Llobregat (Si el visitant s’adreça al Centre de visitants del Parc de la Sèquia situat dins el Parc de l’Agulla de Manresa pot ampliar-ne la informació)

La sèquia és un canal que neix a Balsareny i passa, abans no arriba a Manresa, pels termes de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages. Amb un desnivell de tan sols uns 10m, té una llargada d’uns 26km, comptats des de la resclosa situada al peu del castell de Balsareny fins a l’Agulla, on es divideix en dos brancs o ramals que esdevenen les guies principals de tota la xarxa de recs i reguerons que s’infiltren en els camps escampats pels contorns de la ciutat i el terme. Va ser un projecte del barceloní Guillem de Catà, presentat al rei Pere el Cerimoniós, el qual en concedí el permís de construcció el 23 d’agost del mateix any. Les obres quedaren enllestides l’any 1383.

*Nota: totes les visites que impliquin entrar dins la Basílica de la Seu cal realitzar-les dins l’horari de la parròquia: de dilluns a divendres de 9,30h a 13,30h i de 16h a 19,45h. Dissabtes de 9,30h a 14h i de 16h a 20h. Diumenges i festius de 9,30h a 14h i de 17h a 20h.

bages1
Portal de Santa Clara de Manresa ©ManresaTurisme
bages2
Església de Santa Maria de Viladordis ©BagesTurisme
bages3
El Pont Vell a Manresa ©ManresaTurisme
BR
Canal de la Sèquia Autor: G.Sáez ©BagesTurisme
X