El romànic al Ripollès

Pont Medieval de Vallfogona
Sembla que va ser construït al segle XIV pels senyors de Milany, que precisament en l’època de l’edificació del pont van traslladar la seva residència del castell de Milany al de Vallfogona.
La seva funció era per travessar la riera de Vallfogona, el camí que unia el poble amb el castell de Milany i Vidrà.
http://webspobles.ddgi.cat/sites/vallfogona_del_ripolles/Pages_LeftMenu/detailsLlocs.aspx?Id=8&Lista=Llocs_interes
www.ddgi.es/vallfogona

L’Scriptòrium de Ripoll
És una exposició permanent, que de manera interactiva i didàctica, ofereix la possibilitat de conèixer el passat cultural de la població i la importància que el monestir de Santa Maria va tenir, al llarg dels segles X-XII, en la producció i còpia de manuscrits, els quals van esdevenir dels més importants d’Europa.

Romànic a Catalunya
És una exposició permanent ubicada a l’església de Sant Pere de Ripoll.
L’exposició ens presenta l’art, la societat i la cultura de Catalunya ara fa mil anys. Hi fa una aproximació interdisciplinària que comprèn des de l’art i el pensament intel·lectual fins a la vivència de les persones corrents. Ens permet redescobrir i interpretar el romànic català a través de recursos audiovisuals i interactius tot oferint una visió fresca i actual d’aquests moment i patrimoni.
S’hi pot accedir a través de l’Oficina de Turisme quan aquesta està oberta al públic.

Un passeig per la història de Ripoll
(Del romànic al modernisme): Petit recorregut a peu pel centre de la població. Punt de partida: Oficina de turisme

Església de sant Pere: Fou consagrada al 890 com a església parroquial. Destaca, a la part posterior, un fragment de muralla del s. XIV sobre la qual s’aixeca el campanar. A la façana un rellotge de sol.
Ajuntament: Va ser construït al segle XVII i formava part del conjunt monàstic.
Casa Muntades: Edifici d’estil neoclàssic (1868). Mestre d’obres Eudald Sadurní. Destaquen les pilastres, els capitells corintis, la cornisa de grans dimensions i els elements neogòtics.
Capella de Sant Miquel de la Roqueta: Capella d’estil modernista (1912). Arquitecte Joan Rubió i Bellvé (deixeble d’Antoni Gaudí). Marià de Delàs, decidí aixecar-la en substitució d’una antiga capella dedicada a sant Miquel.
Casa Bonada: Edifici d’estil modernista (1912). Arquitecte Joan Rubió i Bellvé. Casal projectat amb una doble façana i tractat amb pedra carejada. La glorieta i la torre articulen el gir de l’estructura. Coronaments punxeguts i irregulars i una expressada falta d’acabats.
Casa Siqués: Edifici d’estil postmodernista (1916). Arquitecte Joan Rubió i Bellvé. Originàriament la coberta era de fusta i de forma punxeguda. Era coneguda com la casa del Barco, per la semblança de la façana principal amb un vaixell.
Casa Alòs: Casa del marquès de Dou, edifici d’estil modernista (1908). Arquitecte Josep Ma. Pericas. Combina de forma elegant i equilibrada els elements modernistes –com la torre amb esgrafiats o les obertures curvilínies amb ús de mosaic i maó- i la simplicitat característica del noucentisme.
Mapa de la muralla: Al pont de l’Arquet hi ha el dibuix de com havia estat emmurallada la població al s. XIV.
Fragment de muralla: Llenç de muralla que, des de l’època medieval fins a mitjan segle XIX, envoltava les dependències del monestir i el nucli antic de Ripoll.
Pont del Raval: Es bastí el pont en el període medieval. Al 1585 va ser reconstruït, avui en dia conserva a banda i banda del riu Freser, els arcs auxiliars i l’arrencada de la volta. També hi ha un fragment, sota el pont, dins les aigües.
Casal dels Taurinyà: Segle XVII. Al carreró que ve del pont del Raval damunt una porta tapiada, hi ha representat un toro, emblema del llinatge. Si entreu a l’interior del portal veureu un arc de mig punt rebaixat, sobre impostes motllures i pilastres amb figures humanes esculpides en alt relleu.
Casa Codina: Edifici d’influència modernista (1918). Torre de simetria central accentuada per les galeries sortides i el coronament del cos principal. Destaca com a solució alternativa a l’estil constructiu Ripollès fins al moment i per la pulcra disposició volumètrica i estructural.

Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses
Residència dels abats, data dels segles XII-XV. L’escut que es conserva en la major part dels capitells del claustre gòtic interior és d’Arnau de Villalba, l’abat que el feu ampliar. Destaca també la sala tosca. En un anacronisme poètic, el poeta Joan Maragall convertí l’edifici en escenari de la llegenda del comte Arnau. Exposició permanent “ Romànic una volta pel Ripollès”.

Sant Miquel de la infermeria de Sant Joan de les Abadesses
Edificada al segle XII, era la capella de la infermeria del monestir, al servei dels religiosos que no podien assistir al culte de la comunitat per malaltia o vellesa. Juntament amb el Monestir i el Palau de l’Abadia configurava el clos monàstic.

Molí Petit de Sant Joan de les Abadesses
Molí fariner d’origen medieval i vinculat al monestir. Va mantenir el seu ús fins la dècada de 1960, quan una esllavissada va destruir el canalet que portava l’aigua fins a la bassa de darrera l’edifici i quedà en desús.

Era d’en Serralta de Sant Joan de les Abadesses
És una era tancada que inclou una pallissa amb una arcada gòtica. Les seves parts perimetrals són part de la murallla medieval i d’una de les seves torres de vigilància.

Vila Vella i Plaça Major de Sant Joan de les Abadesses
Creada de nova planta a principis del segle XIII, la Vila Vella fou organitzada segons l’esquema de les ciutats romanes: una sèrie de carrers paral•lels i perpendiculars amb una plaça principal com a centre. La plaça Major era el centre de la vida social i d’intercanvi econòmic i està voltada de cases porxades que conserven les columnes amb elements gòtics.
A la banda nord-oest, els porxos havien estat dobles, i acollien una taula de pedra en la qual els paraires i teixidors amidaven els seus draps.

Muralla de Sant Joan de les Abadesses
Voltava tota la Vila Vella protegint-la dels atacs de l’exterior. Constava de 24 torres i 6 portals d’accés. Actualment es poden observar algunes restes de l’antiga muralla, al passeig Comte Guifré, al carrer Torre Saltant i a la plaça de l’Arquitecte Duran i Reynals.

Pont Vell de Sant Joan de les Abadesses
Les bases d’aquest pont daten del 1138, quan es va acabar la construcció del pont romànic que donava entrada a la vila. Malmès pel terratrèmol del 1428, va ser reedificat en estil gòtic, amb una arcada molt esvelta. Al final de la Guerra Civil va ser dinamitat i el 1976 es va reconstruir fidelment, amb la volta gòtica i les petites arcades del pont romànic.

Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses
Església dedicada a Sant Joan i Sant Pau, representats flanquejant el Crist en Majestat en el timpà esculpit sobre la porta que data del segle XII.

Casa Maragall de Sant Joan de les Abadesses
Casa on estiuejà l’insigne poeta Joan Maragall, que trobà a la nostra vila diferents motius d’inspiració d’on sorgiren poemes com La Vaca Cega, Els Goigs de la Mare de Déu de Núria o el Comte Arnau.

Església de Santa Cecília de Molló
L’església té una sola nau, cobert amb volta de canó apuntada, i un absis semicircular més estret que la nau, característica típica d’algunes esglésies del Ripollès. Hi podem distingir els elements típics de l’arquitectura romànica llombarda: bandes llombardes, arcuacions cegues, fris de dent de serra en la portada i en el campanar, i també, en menor mesura, a l’interior del temple. La resta dels murs són sobris, llisos i regulars.
A cada extrem de la teulada hi ha dos campanars petits que serveixen per anunciar la missa. Cal destacar el campanar de cinc pisos, elegant, esvelt i curt d’alçada si es contrasta amb les dimensions de l’església.
+ informació: Ajuntament de Molló | Tel. 972 740 387 | www.mollo.cat

Pont nou de Camprodon
La data de construcció del pont és difícil d’indicar pèro en un document de 1316 s’esmenta un pont vell, fet que permet pensar que existia un pont Nou; és possible que sigui de finals del segle XIII. De dues vessants presenta una gran arcada central sobre el riu Ter, amb obertures més petites als costats. En un costat del pont s’alça el portal de Cerdanya, que conava entrada a la vila.

Església de Sant Miquel de Cavallera
Edifici d’una sola nau, orientada cap al nord, culminada amb un absis rectangular cobert amb volta de canó apuntada. És fruït de dues etapes constructives: una al segle XI, caracteritzada per la utilització d’uns carreus més petits als murs sud, est i oest i una altra, del segle XII, amb l’ús dels carreus més regulars que es veuen a l’absis. Posteriorment s’hi van afegir el campanar i altres dependències, que van tapar la façana est, on hi havia la porta d’accés. A la vora de Sant Miquel de Cavallera, hi ha la Torre Cavallera, una torre de defensa de planta quadrada i 11 metres d’alçada.

+ informació: Ajuntament de Camprodon | Tel. 972 740 005 | www.camprodon.cat